La majoria d’ofertes de feina prometen un equip dinàmic i una missió apassionant. La descripció del lloc de treball més honesta que coneixem promet just el contrari: molt d’esforç, poc afecte i molta feina ingrata. S’atribueix a Thomas Edison i descriu la IA millor que la major part del que s’escriu sobre ella.
Una història de contractació del 1888
A la primavera del 1888, Emil Kolben, un enginyer txec de 25 anys, era a New York a la recerca de feina. Al New York World va llegir que s’havia cremat una foneria de la fàbrica d’Edison a Schenectady, a l’estat de New York. Va enviar una sol·licitud breu amb un CV resumit.
La resposta d’Edison, tal com la va anotar Kolben, cabia en una línia: si pot venir de seguida, la feina és seva. Aquell mateix vespre, Kolben ja era a Schenectady. Diu la història que Edison el va rebre amb aquestes paraules:
«Serem bons enemics. Ens apreciarem només una mica, perquè amb el temps tindrem molta feina ingrata. Però sempre intentarem ser bons col·laboradors.»
Sense promeses de passió. Sense grans visions. Només un tracte just: la feina serà dura i sovint ingrata, ningú no està obligat a estimar ningú i cada part pot comptar amb l’altra.
I el tracte es va complir. Edison va portar Kolben al seu laboratori de New Jersey i el va nomenar enginyer en cap. Després, tots dos van discrepar sobre la qüestió tècnica més important de la seva època: Kolben defensava el corrent altern, la tecnologia que Edison combatia en la «guerra dels corrents». Tot i així, van continuar sent amics. Kolben va tornar a Europa i el 1896 va fundar a Praga la seva pròpia empresa electrotècnica. Amb el temps, l’empresa es va convertir en ČKD, el fabricant de molts dels tramvies de Praga. El 1911, Edison va viatjar a Praga per veure què havia construït el seu antic enginyer en cap.
Un aclariment honest, en l’esperit d’aquest article: la resposta d’una línia d’Edison prové de les notes del mateix Kolben. Les paraules de benvinguda, més llargues, són la versió que s’acostuma a explicar, però no les hem pogut localitzar en cap font primària. Llegiu-les com una llegenda, no com una transcripció.
Ningú no va entrar a la vostra empresa per tornar a teclejar factures de proveïdors
Tanmateix, cada client, proveïdor i enviament nou afegeix paperassa, i l’administració creix al mateix ritme. Comandes, albarans, factures, abonaments, extractes, coneixements d’embarcament, contractes. Llegir, tornar a teclejar, comprovar, reclamar.
A ningú no li agrada aquesta feina, i ningú no se’n pot escapar. Un dígit equivocat o una factura registrada dues vegades vol dir un pagament erroni, un descompte perdut o una trucada incòmoda d’un proveïdor. Per això, persones competents passen els dies copiant xifres d’una pantalla a una altra, i quan el volum creix, la resposta habitual és contractar algú més.
És la mateixa feina ingrata del 1888, només que amb més PDF.
La feina pesada per a la màquina, les decisions per al vostre equip
Aquesta història de contractació del 1888 continua sent la descripció del lloc de treball més honesta per a la IA: la feina pesada és per a la màquina; les decisions queden en mans del vostre equip.
Així treballa DocReveal. És una plataforma d’IA per a empreses que funcionen amb documents: una sola plataforma llegeix i comprova els vostres documents, envia les dades als vostres sistemes, respon les preguntes citant la font i delega la rutina en agents d’IA. Les persones només aproven les excepcions.
- La màquina s’encarrega de la feina pesada: llegir cada comanda, albarà i factura, inclosos els documents escanejats i els textos manuscrits, en qualsevol idioma i sense plantilles; extreure les dades, comprovar-les i enviar-les al vostre ERP i als altres sistemes.
- El vostre equip conserva les decisions: l’excepció que demana criteri, el proveïdor a qui cal trucar, el pagament que ha d’esperar.
La idea no és tenir un equip més petit. És tenir un equip que dedica el temps a decidir, no a tornar a teclejar. El volum pot créixer amb el mateix equip.
No cal que estimeu la vostra IA. Però l’heu de poder comprovar.
Edison no va demanar afecte a Kolben. Volia un col·laborador en qui pogués confiar. Aquest és el llistó adequat per a la IA de la vostra administració, i la fiabilitat es comprova, no se sent.
- Cada resposta remet a la seva font. Cada resposta i cada import remeten al lloc exacte del document d’on provenen.
- Els agents d’IA treballen dins dels límits que fixeu i pregunten abans dels passos sensibles.
- Cada pas del processament queda a la pista d’auditoria. Tot a punt per a una auditoria.
I els vostres documents mai no s’utilitzen per entrenar models. Un bon col·laborador es guarda per a si el que llegeix.
Escriviu una descripció del lloc de treball honesta per a la vostra IA
Abans d’incorporar la IA a la vostra administració, escriviu-ne la descripció del lloc de treball com ho hauria pogut fer Edison. N’hi ha prou amb quatre línies:
- La feina pesada. Feu una llista dels documents que el vostre equip llegeix, torna a teclejar, comprova i reclama cada setmana. Aquesta llista és la feina.
- Les decisions. Anoteu quins passos queden en mans de les persones: aprovar pagaments, modificar les fitxes de proveïdors, qualsevol cosa que no confiaríeu a una nova incorporació el primer dia.
- Les referències. Exigiu que cada xifra es pugui rastrejar fins al seu document. Una eina que no pot mostrar la seva font vol ser creguda, no comprovada.
- El període de prova. Poseu l’eina a prova amb els vostres propis documents, no amb mostres perfectes. Entre deu i vint dels vostres fitxers reals us diran més que qualsevol presentació.
Hem seguit el nostre propi consell i hem escrit el CV de DocReveal. La primera línia diu «no soc humà».
Kolben i Edison mai no es van prometre apreciar-se gaire. Es van prometre ser bons col·laboradors, i van complir aquesta promesa durant més de vint anys, amb un oceà pel mig i una disputa sobre el futur de l’electricitat.
La feina ingrata, per a la IA. Les decisions, per a les persones.